Vés al contingut

Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

cions dels pobles. Comencen pels cèrcols superiors de la vida nacional y, després, irradien, en ondes concèntriques, fins a les capes socials més fondes, que son també les més fortament encastades a la costum, les més resoltament contraries a les innovacions, a les mudances. La transformació està virtualment acomplida quan tots els centres propulsors de la vida nacional han sentit el nou impuls, perquè cada centre propulsor, fatalment, necessariament, trasmet la impulsió rebuda, en irradiacions indefinides, a tot el sistema social de que ell es centre. Més, sovint, l'impuls del nou ideal està, en curs de trasmissió, no ha arribat a les capes socials extremes, quan ja una nova corrent comença a fer vibrar el centre propulsor; y encara van arribant a la periferia les primeres impulsions quan ja l'impuls d'aqueixa corrent nova ha començat un nou procés d'irradiació.
Així se produeix, en els renaixements, un fenòmen que desorienta y confon a molta gent: avancen simultaniament dues impulsions contradictories en diferents graus de la escala de trasmissió. Aixís, avuy, a Catalunya, la corrent descatalanisadora va acabant de dur, per la empenta rebuda, la seva acció cap a les periferies de la vida catala-