Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

són la nacionalitat? No. Quan observeu l'home visible —deya en Taine—hi cerqueu l'home invisible. Les paraules, els gestes, el vestir, la manera com disposa sa casa, els seus escrits, ses obres d'art, ses empreses industrials o mercantils o polítiques «totes aquestes exterioritats no són més que les avingudes que's reuneixen en un meteix centre y no més vos hi fiqueu per arribar a n'aqueix centre: allà hi ha l'home veritable, és a dir, el grupo de facultats y de sentiments que produeix tot lo altre». Així meteix l'art, el dret, la llengua són les grans avingudes que van a parar a l'ànima de la societat, al conjunt de facultats y sentiments que ha fet, tals com són, el dret y l'art y la llengua.
 El dret, sobre tot tal com l'entenen els aprioristes, és fill d'un acte de voluntat del que te la força, va de dalt a baix, el sobirà l' imposa al poble. Si Napoleó hagués dominat la Europa, el seu Códich civil regiría en tota ella com regeix a França indistintament sobre'ls dos grans grupos de població que la constitueixen, ab tot y posseir tradicions jurídiques tan oposades. Mes si'l dret ha nascut espontaniament, per la costum, lliure de tota pressió estranya o externa, allavors la unitat de sistema jurídich és una