Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

estranya, gent d'altres nacions y races y veureu com suaument, d'en mica en mica, va revestintla de lleugeres però seguides capes de barniç nacional, va modificant ses maneres, sos instints, ses aficions, infundeix idees noves en son enteniment y fins arriba a tòrcer poch o molt sos sentiments. Y si, en lloch d'homes fets, li dueu noys eixint de neixer, la assimilació serà radical y perfecta.
 L'esperit nacional no existiría, no s'hauría format, si la estructura o la situació del territori no hagués sotmès sos pobladors a les meteixes influencies, si una barreja de les races no hagués engendrat certs tipos físichs mitjos o be fet prevaldre una raça determinada sobre les demés, si la unitat de llengua no hagués buidat en un motllo únich el pensament nacional. Però un cop constituit, no més la destrucció del poble pot anihilarlo: caurà'l dret, enmudirà la llengua, s'esborrarà fins el recort de la seva existencia, més per dessota de les ruines seguirà bategant l'esperit del poble presoner del dret y la llengua y el poder d'un ltre poble, però lluitant sempre y espiant l'hora de fer sortir altre cop a la llum del día la seva personalitat característica.