Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





CAPITOL VII



el fet de la nacionalitat catalana


 Quan el viatjant fenici que Avienus va copiar, resseguía, cinch cents anys abans de J. C., les costes del mar Sart, va trobarhi la etnos ibèrica, la nacionalitat ibera, extesa desde Múrcia al Rhodan, això és, desde les gents libi-fenicies de la Andalusía oriental fins als Ligurs de la Provença. Aquelles gents són nostres passats, aquella etnos ibèrica, la primera anella que la historia'ns deixa veure de la cadena de generacions que han forjat l'ànima catalana.
 La falsa posició del territori que ocupava, obert per totes bandes y posat al bell mitg del camí de les gentades invasores, va ser fatal pel nostre poble. Els Ligurs passaren el riu y Hecateu els trobà ja a Narbona, Skylax de Carianda y Skymno de Chio, dominant als ibers desde'l Rhòdan fins Empúries. Pel cantó de Mitgdía les tribus fugitives de Tartessia havíen també invadit la terra ibera, establintse en la Edetania, la moderna Valencia, aont les vegé Herodor.