Darrera dels vençuts, els vencedors; darrera dels Tartessians, els Cartaginesos: primer, les illes de Mallorca, després, totes les terres del Pireneu ençà varen caure sota llur domini. Mentrestant, per la banda del Nort, les tribus gales exteníen cada cop més l'imperi.
Un día la terra catalana va extremirse tota, sentint passar tot el poder de Cartago cap a Italia, y encara no s'havía revingut de la impresió d'aquell espectacle, quan desembarcaren en ses costes els primers llegionaris de Roma. Al cap de tres sigles la etnos ibèrica havía desaparegut com casi totes les de la Europa occidental entre'ls plechs de la civilisació romana. Un troç l'havíen enganxat a la Hispania, l'altre troç a la Galia.
Però, sota'l pes de la dominació romana, l'esperit de les velles nacionalitats bategava ab forca, la unitat romana no més existía a sobre; per dintre, la varietat dels pobles durava com sempre. La civilisació y l'imperi de Roma havíen colgat les ànimes de les nacions dominades, mes no havíen pogut ofegarles, y totes, cada una a casa seva, treballaven pera infundirse en els elements que li havía imposat la Ciutat romana, pera transformarlos, d'acort ab les propies necessitats, pera enmotllarlos al propi caràcter
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/92
Aquesta pàgina ha estat validada.
