Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'estol dels seus nobles parents i del cercle de les seves amistats.
 Veus-aquí que de poc temps havia arribat a la cort del rei de la ciutat una donzella tan gentil que més de deu cavallers, els més nobles i els més rics, s'havien enamorat d'ella. Però la princesa Melisén, que tal era el seu nom, no feia cas de ningú i només alçava els seus grans ulls blaus envers la gentilesa de Barba-Blau.
 Havia arribat a la cort sola, després de la mort dels seus pares, havent estat confiada a la cura de la cambrera major de la reina. Els seus pares no li havien deixat res al morir i era pobre com una serventa. Com a serventa hauria entrat al palau, a no ésser per la protecció de la cambrera major de la reina, que la va fer vestir de noble dama i la va fer aparèixer a la cort on la seva gran bellesa i discreció li faria trobar aviat un noble marit.
 Melisén no parlava gaire i no semblava trobar-se a tó en el tragí de la vida del palau. Encara duia en els ulls la pena d'haver perdut als seus pares que l'havien educada cristianament i que ella havia estimat per sobre de totes les coses del mon. Enyora va un xic, ademés, la llibertat de que gaudia a casa seva, el poder repartir amb les seves mans el menjar a les gallines, el poder corre descalça sobre els prats sentint la delitosa frescor de les herbes sota les plantes dels