Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/148

i estic tan segura de la seva bondat, que aniria al seu castell tota sola abans del nostre casament.
 La vella cambrera major va baixar el cap:
 —Veig que no hi ha res a fer! Fes alló que et sembli, però el meu deure era avisar te. Ara ja saps qui és el cavaller Barba-Blau.
 Al cap de pocs díes d'aquesta conversa Barba-Blau, que s'havia enamorat de Melisén, li va dir que l'estimava i que si volia anar al seu castell. Ella li va dir que seria la seva muller submisa i que el seu cor sempre seria d'ell.
 Aleshores es varen veure preparar al palau les festes de la vuitena promesa de Barba-Blau. Ell mateix semblava més enamorat que mai i Melisén tenia en ell tanta confiança que no temia que cap mala cosa li podés passar. Es va invitar un gran estol de cortisans i en una alegre cavalcada els nuvis varen partir camí del castell fatídic.
 Per tot on passaven hi havia la primavera com dins del seu cor. Totes les herbes dels boscos i dels prats eren plenes de mil flors amagades. A les nits cantaven entre les clares branques els rossinyols tot el llarc del camí.
 I així la pobre gent del poble, junt amb el bon temps de la terra que es vestia de festa, varen veure arribar la lluminosa cavalcada de la vuitena promesa de Barba-Blau.