Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Tingues un xic de paciència, que això no és altra cosa que el principi de la teva fortuna.
 I Mestre Gat tenia raó perquè un dia, cavant allí on li deia, troba un altre tresor i compra noves hisendes i castells. I quan feia dos anys que les hisendes, saviament portades per ell, li donaven cada any una gran quantitat d'unces d'or, un dia li diu Mestre Gat:
 —Ara tot això ja marxa sol i és qüestió d'anar a la ciutat a cercar la teva muller.
 S'en van els dos a la ciutat en una carroça tirada per vuit cavalls. I per tot on passaven els camps eren d'ell i els treballadors saludaven amb reverència a en Mioliu, per què tots l'estimaven i el respectaven.
 Veus-aquí que darrera de la seva carroça n'hi anava una altre dins la qual viatjava el rei d'incògnit amb el seu Intendent Portador de la Gran Clau dels Tresors Reials. El títol d'aquest alt empleiat del palau és, tant mateix, una mica llarc, però el bon home sabia que en aquell moment els Tresors Reials estaven completament escurats. I havia aconsellat al rei un viatge per veure qui era l'home més ric del seu reialme per casar-lo amb la seva filla Elianor.
 Veus-aquí que feia estona que es donaven compte que tots els treballadors del camp feien grans reverències al senyor que anava a la carroça del seu davant. I ell que preguntava a tots els bons pagesos: