Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


enamorada de mí i que em donarás dos princeps amb una estrella d'argent al mig del front i una princesa amb una estrella d'or?...
 La Carmesina no sabia on mirar de la gran vergonya que sentia. I el rei només va compendre amb la mirada d'amor que li va donar, que havia dit que sí
 Les noces del rei i de Carmesina varen ésser com mai s'havien vist. La filla petita del forner va rebre sobre els seus cabells d'or, extesos sobre el seu vestit que valia un reialme, l'unció de la corona, i les seves mans varen tremolar quan el rei les va estrenyer amb amor. Tot eren felicitacions i festes i convits i danses. I la Carmesina no es donava compte, cada vegada que la Verdoliva li besava el front, de la mirada d'odi que llampaguejava en els seus ulls, de veure's casada amb el pastisser i habitant les cuines, mentres la seva germana petita era la reina i habitava en les més belles cambres del palau.
 El primer any va passar per Carmesina com un somni de felicitat. I al cap d'aquest any li va néixer un príncep amb una estrella d'argent al mig del front. Aleshores la Verdoliva va veure arribat el moment de satisfer el seu odi. Va pendre el príncep, el va posar dins una cistella abandonant-lo a la corrent del riu, i hi va posar al seu lloc un gosset negre i lleig que feia horror de mirar.
 El rei va apartar els ulls quan la Verdo-