Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


liva li va dir que aquell era el fill que li havia donat la Carmesina. Tot plorant va dir:
 —Cuideu-lo i que no li falti res i que jo no el vegi mai més!... Es aquest el príncep que m'oferíes amb un estel d'argent al mig del front, Carmesina?
 La Carmesina ne va sentir un gran dolor d'aquella cosa terrible. El rei l'hauria castigada totseguit, per un pecat que no havia comès, si no hagués estat que l'estimava tant, i que li va perdonar l'haver-li donat un gos negre i lleig en lloc d'un príncep amb un estel d'argent.
 Veus-aquí que mentre el jardiner del palau s'estava cuidant les flors a la vora del riu, ell que veu que la corrent li porta una cistella que va aturar-se entre els joncs, a l'abast de la seva mà. Va tenir una gran sorpresa vegent a dins de la cistella a un infant bell com el sol i amb un estel d'argent al mig del front. Ell no tenia fills i va anar a portar-lo tot content a la Melió, que el va rebre amb els braços oberts. Només varen resoldre que, per si aquell estel d'argent vingués d'algun poder de bruixeria, li farien portar tapat amb una vena blanca. I entre les flors oloroses dels jardins reials, el petit príncep va conèixer l'amor d'un pare i una mare, fent-lo batejar amb el nom d'Esteldargent.
 Veus-aquí que passa un altre any i a la