Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


serp de tres caps, la va matar, va treure les tres gotetes d'oli, les va tirar dins del llum i es va aixecar una gran flama. I aquella flama li va dir:
 —Què vols, Arrenca-pins?
 —Vull una dona que m'estimi.
 —Ja n'hi ha una que fa temps que t'estima.
 —On és?
 —En el pi més gros del teu bosc, aquell sota el qual t'adorms cada nit. No has vist com l'ombra tremola sobre teu?..?
 —Es una fada?
 —No.
 —Es una princesa presonera?
 —Tampoc.
 —Doncs què és?
 —Es el pí mateix que es pot transformar en una dona.
 —I com se pot fer això?
 —Pórtem sota la soca d'aquell pí i jo el cremaré tot. Després recull les cendres, però de manera que no se'n perdi cap mica, dins un perol ben grós. El poses al sol i a la serena quinze dies i ja veuràs que en sortirà de dins del perol.
 L'Arrenca-pins ho fa tot tal com li havia dit la flama. La porta sota el gran pí, es crema, recull les cendres, les posa dins d'un gran perol, i el deixa quinze díes al sol i a la serena que fa tornar la gent morena.
 Veus-aquí que, al cap de quinze díes, va