ab son davantal de llana, se 'l menjava á petons. En brassos d'aquella humanitat, la criatura semblava una nina, y la mare expressava ab cert dolor aquest sentiment, preguntant:
—¿No pesa res, oy, Madrona?
—Sí que 's va omplint, dòna; no tingas quimera. Pobret, si no mes té vuyt dias! Digas: ja faig el meu pès, ja, ratolinet de casa!—
Y sens voler, desmentía sas afirmacións moventlo, aixecantlo ajegudet, com si fes equilibris ab una ploma que l'ayre li arrabassés dels brassos.
—¿Y las noyas, Madrona?
—Ja son al treball. No 't sentía moure y he privat que 't despertessin.
—Cá, filla, cá havía de dormir jo! Que 'n feya d'horas qu' estava desperta!
—Y perquè? Ja rumiavas? ¿Ja tornavas ab las tevas caborias de sempre? Ah, si jo 't pogués girar el cervell com una mitja! Els afligiments, las llágrimas deslligan el cor, lo desembrassan es veritat, però no curan, no aparían res. Jo sempre ho dich: poden plorar, y encara en prou feynas, els richs, que tenen qui'ls hi fa la feyna; però 'ls pobrets no podém perdre els ánimos, hem de fer cor fort y, aquí caych, allá m'aixeco, hem d' anar fent sempre. Am la passada d' en Lluís, no pòts pensarhi més, perque se 't pedrejaria la salut quan més te 'n cal pera criar aquest angeló.
—No, si precisament no he pensat ab lo dels altres dias, ni he plorat... com us creyeu.
