dants ressonancias. La desmayada llum d'aquell' hora, atravessant pe 'ls migrats finestrals del devanter, se reduhía á alluhentar feblement l'estuch dels archs de la nau y els cayres del altar major, deixant las parts baixas envolcalladas per la resombra trasparent del crepúscul matiner. Destacava no obstant, del mitx d' aquella misteriosa tenebror, la capella baptisteri, inmediata á la porta, que, rebent claror directa y viva per sa finestra quadrada y vulgar com la d' una cambra qualsevol, tenía per tot adorno de sas parets estucadas una estampa petita dins d' un gran march barroch y pintat de blanch. Y la vista d' aquella especie de quarto de bany feya tal impresió de fret, que á la Toneta se li va estrenyer el cor, pensant qu' allí dintre 'l seu fillet podía costiparse.
El temps caminava emperesit. De quan en quan, atravessava l' iglesia á grans gambadas algun sacerdot, saludava 'l Santíssim Sagrament aixecantse 'l solideu y fent una rápida genuflecció, y despareixía per la sagristía.
Y á cad' un qu'atravessava aixís l'iglesia, aquellas dònas exclamavan impacientadas: “Aquest, aquest será.„
Però 'l temps seguía cansoner, la llum del dia, invadint majors espays, fentse mes remorós l' exterior y la pobra mare, arraulida á l' ombra, ' s sentía defallir.
Finalment, eixí de la sagristía 'l senyor Vicari ab sobrepellís y estola; darrera d'ell, un escolá.
