Pàgina:La papallona (1902).djvu/180

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
180
narcís oller

ta de ninas; y quan m' enviavan ab el cabasset de bitllas á la fábrica, sempre trobava pe'l carrer companya pera jugar á qui corra més y fer el badoch pe 'ls aparadors... fins que passava algun xicot y 'ns en distreya clavantnos una bona estirada al mocador del cap que se 'ns plegava al coll, mentres qu' ell fugía corrent y fentnos ganyotas. Jo 'm dalía devant de las ninas, m' hi dalía! Me 'n recordo d' una de grossa, molt grossa, com una criatura de tres anys, qu' anava ab gorra de cop, faldilletas, devantalet, las sevas mitjas y sabatetas y tot, que servía de mostra, penjada al bell mitj del portal d' unas cotillayres del carrer de la Cera. ¡Si me n' havía causat de gustos y d' espants! No podía passar per allí que no m' hi aturés: deixava 'l cabás á terra, y plantada com una doneta tafanera, escorcollava ab els ulls per entre 'ls enagüets si li veya las camas. Una nina ab camas ben fetas y fortas me semblava un impossible, y jo pensava (¡ara veyeu ab qué m' encaparrava!) pensava ¿còm la deuhen posar al despenjarla? ¿dreta ó ajeguda?... Un día, tot mirántmela, ixen de tras cantó dos gats enfurrunyats, que, d' un bot se 'm fican al cabás, y ¡ay Deu meu! ells que 'm fan caure á terra y m' escampan pe 'l carrer duas ó tres dotzenas de bitllas totas esbulladas. Miréu: vaig tenir tal espant, que las cotillayres me van haver de retornar.

—Ah! y tu no m' ho vas dir, dolentota!—exclamá la Madrona, ignoscentment entretinguda.

—Oh, perque no 'm renyessiu per lo de las bit-