En arribant la Sió, sa germana va correr á explicarli aquella rebequería.
—No he gosat á despertar á la mare, perque la pobra va tan enderrerida de sòn.... Però, ¿cóm ho farém, si avuy s' empenya en tenirte aquí, demanante com la mestressa 't demana?
—Ja verás; primer es la salut de la Toneta; hi anirás tu, y jo faré la teva feyna aquí. Que se 'n fassin compte.—
Entrá la Sió ab la medicina, y la Toneta no sóls la prengué á grat-sient, sinó que, mudant l' expressió del rostre y 'l tò de veu, va conjensâ á conversar ab sa amiga.
—Tanca la porta, que no entri ningú. Tinch fam de parlar d' en Lluís. Pobre Lluís! ningú 'l compadeix sinó jo; y ja veus qui n' ha rebut més dany!.... Deu me 'n guart de confessarho als altres; peró tu, única ab qui n' he parlat del primer dia ensá, ja te'n fas cárrech, ¿no es aixís?.... Estich ben segura que si ell sabés lo que m' ha passat, el tindría aquí, ben penedit, al costat del seu fillet. ¿No es cert? Creume: no té mal cor, nó. Es que no m' ha vist, es que no se 'l pensa 'l mal que 'm va fer.... Ah, si haguessim tingut pit per' anar á Ripoll!.... Ré; els homes son com las criaturas.... daleixen per nosaltres y no paran fins á malmétrens, com las criaturas ab las joguinas.—
Y seguí parlant bona estona en aquest sentit, com si posés empenyo especial en redimir la figura de son sacrificador al ulls de l' única confidenta que ella tenía.
