Quan els companys lo deixaren, no tenint res á fer, en Lluís eixí pe 'l Portal del Angel cap al passeig de Gracia pera esbargirse un xich. Los fums del Champagne se li havían enpujat al cap y se 'l sentía pesant y térbol. Caminá una estona y s' assegué en un pedrís devant del enderrocat Tívoli, avuy carrer d' Aragó, possehit de sensual peresa.
Los arbres comensavan á brotar, una suau marinada 'ls hi feya tremolar el tendre fullám y 'l sol devallava pausadament cap á l' altra banda de San Pere Martri, com bomba ruhenta que, á son pas, foradava un escampall de núvols esfilagarsats y de colors de peixos de sortidor. En Lluís no pensava en res, se complavía sentintse lliscar pe 'l front aquell ayre fresquet, dibuixava ab el bastó distretament en l' arena, acompanyava una estona ab la mirada alegre á las dònas guapas que passavan, ó contemplava embadalit las pintorescas transformacions d' aquella posta de sol. A voltas li llampegava per la memoria
