—Jo meteix vaig á cercar al senyor rector. A darrer' hora, val més la nostra experiencia que la dels metjes.
—Però que no vèu que sembla un' altra?
—Es la revivalla de la mort, santa cristiana. En l' estat seu, aquesta impresió l' ha de matar.—
La Madrona s' amagá la cara ab el devantal, y 'l sacerdot eixí corrents, topant á la porta ab en Castellfort que venía tot alarmat cercant á sa muller.
—Què has fet?
—La Providencia m' ha enviat, calla.—
Y abdós esposos se van retirar á un recó pera enrahonar en veu baixa.
—Pit y fòra!—va dirse la Madrona, al cap de dos minuts.
Y enviantse las llágrimas y treyent forsas de flaquesa, s' aixecá y cridá á sas fillas pera que l' ajudessen á estirar la gira del llensol y á endressar tot el llit de la malalta pera que fes més goig la cerimonia.
—Ja t' esperava; ja ho sabía que no ets dolent,—deya, mentrestant, la Toneta á en Lluís, ab aquella veu dolcísima y trista dels que se 'n van.—No ho veyeu,—afegía, mirant á la Madrona y sas noyas,—no ho veyeu, com ha tornat y m' ha curat tots els mals? May m' havía trobat tan bé.... Y 'ns voleu casar ara! Que'ns casin.... tant y tant ho he esperat!.... Que 'ns casin, oy, Lluís?
—Sí, ara, ara!—s' enbarbussá aquest ab el nus á la gola.
