Pàgina:La papallona (1902).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
38
narcís oller

pá d' una fonda de sisos. Crescuda ab aquest va-y-ve de la sòrt á la desgracia, de la desgracia á la sòrt, la Merceneta, si havía pogut enfortir son esperit com pocas, havía també après á no dar al món més importancia de la que 's mereix als ulls de qui ha vist los nyinyols que 'l fan ballar, y contret, aixís, una sòrt d' independencia, un tan se me 'n dona pera tot lo que no era verament fonamental, qu' havia de sorpendre á quants no la coneixían á fondo.

Son pare, ja vell y cansat d' aventuras, després de rodar el món, havia tornat al Born, á esperar tranquilament la mort entre las duas fillas que, faltadas de mare, havían hagut de seguirlo sempre. Se comprén que qui havía dut una vida tan agitada 's trobés á sas vellesas sense diners, tenint en compte que 'l patriota no era un patriotero ó busca vidas, sinó un home plè de bons desitjs y d' imaginació tan desbocada com calía pera jugarse la vida cada dos per tres á fí de portar la llibertat á Espanya. Aixís es que aquella trinitat vivía ab dolorosa modestia quan la casualitat la posá en contacte ab l' hereuhet Castellfort, qu' era gayre bé un potentat disfressat de senzill fabricant. La Mercé y en Miquel s' agradaren potser per la lley del contrast, que té un imán secret pera realisar armonías sorprenents; potser perque un y altre estavan tocats de misantropía encara qu' en oposats tons; potser perque lligava á abdós un meteix sentiment de caritat, un esperit igualment entusiasta per tot lo bó y lo gran.

Sí; perque aquell jove, tímit y reservat per ex-