tellá, escrigué 'l següent anónim que, traduhit, diu aixís:
«No s' arriba al cim de l' art sinó per un camí plè d'espinas. La bellesa no es més qu'un dels carácters de la veritat, estrella sempre entelada pe' ls vels del dubte, que l' humanitat perseguirá eternament ab lo major afany pera reconquistar la felicitat que sos primers pares en lo Paradís perderen.»
«Jesús volgué predicar el bé, qu' es altre dels carácters de la veritat, y crucificat morí. No hi há apenas un descobridor qu' haja pogut assolir lo llor de gloria que de fet li pertanyía y en conseqüencia qu'haja sigut felís.»
«Lo saber ab l'ignorancia, lo sentiment ab l'insensibilitat, estarán eternament en pugna, y res val que 'l sabi y l'artista plorin per la conducta que 'l vulgo'ls guarda. Naixer artista ó sabi, vol dir naixer desgraciat.»
«Lo talent creador, lo sentiment creador son privilegis qu'avassallan, y 'l vassall aborreix sempre al senyor per noble y gran qu'aquest sia. Al cap y a la fí, lo vassall no fá sinó obehir á la veu del orgull humá, que la generalitat confon ab la dignitat.»
«Cal, donchs, armarse de voluntat y resignació pera sostindre aytal lluyta de titans y no escoltar més veu que la del sentiment de la missió qu'un ve á cumplir á la terra.»
«Parlar de desenganys y d'ingratituts, vé á ésser com dir:—no só superior, dech figurar entre 'l vulgo, qu'es víctima de contínuas sorpresas.—Pera l'home,
