dels fróntis lo carácter seriós de la pedra y cubrintlos com d' una escata prima, lleugera, ab que 'ls ayres jugavan. L' empedrat estava regat y nèt, l' espay plè de refilets d' aucells. Lo cor de la Toneta alabatía més fortament com més anava atantse á la despesa; en sos ulls flamejava una alegría candorosa tot ensemps que vivíssima. Mes, de sobte, al trepitjar el portal, sentí un cert tremolor que la privá de pujar serenament l' escala.
Devant la porta del pis permanesqué una estona sense trucar pera referse, y creyent sentir entre la remor de la casa la veu d' en Lluís, s' enrojí tota y torná á clavarse l' agulla de picar al mocador gran, que s' havía ja desfet.
—Qu' acalorada vé!—exclamá la despesera, al obrirla.
—Es qu' he arribat un xich depressa. Tenía por de fer tart;—respongué la noya ab l' agulla del mocador entre dents y la veu tremolosa.
—Tart! Nò, filla; si tot just acaban de tocar las set á casa l' Erasme.—
Y dihent això, la Sra. Pepa feu passar á la cusidora á la saleta del primer día, l' instalá al meteix balcó posantli 'l cusidor y 'l cistell de la feyna devant, y estrenyent los lligams de la cortina que l' ayre inflava y batía com vela de barco, eixí, ajustant la porta derrera seu.
Quan la Toneta 's trobá sola, sentí peresa de treballar, las mans li van caure demunt la feyna, que tenía á la falda, y ab un aguller de fil entre las dents,
