jan quatre, y una cana més ó menos d' indiana no'ns havía de fer ni més pobres ni més richs.
—Guayti!—feu, de sobte, la senyora Pepa, signantli un convoy de breaks que venía omplint l'espay de terratrémol en aquell' hora de poch moviment.
Y totas duas se van quedar mirant aquells carruatges ocupats per jovent alegre, que van passar com una exhalació cad' hu ab quatre cavalls mitx escapats y plens de picarols.
—Còm se gasta á Barcelona! Què's pensa? Aqueixa jovenalla ara se 'n vá á fòra, y ab lo diner que llensará en vins y puros n' hi hauría pera vestîns tot un any.
—Ben cert que sí. Endemés, volía dirli que, á la Toneta, jo l' he muntada ab lo sant temor de Deu, y que si vostè té estudiants á casa, per tots los diners del món no voldría pas que me l' esgarriessin, sab?
—Ay, santa cristiana! Ja veig que no 'm coneix y que tampoch coneix gens ni mica á las personas que viuhen ab mí.
—No s' agravíe, sab? Jo no dich res per' agraviarla... Aném á dir no més, que hi podría haver un descuyt... y una noya es una flor, un mirall que tot l' entela...
—Míris:—interposá la despesera, accentuant la paraula y fent una pausa pera pendre alè;—Vostè m' agrada molt, perque jo só tallada ab la meteixa estisora; tant, que ¡filla! per las criadas, enténguiho bé, per las criadas, jo no 'm moch del pis en tot lo
