Pàgina:La papallona (1902).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
90
narcís oller

s' entén, y las apariencias, de vegadas, enganyan. Quan una reflexiona, 's recorda dels cops que s' ha enfadat sense tocar en lloch per falsas apariencias; després, una hauría volgut desfer lo fet y ha tingut d'empenedirsen tota la vida.„ La Toneta li havía besat la má, s'havía deixat besar el front, li havía obert el cor, confessat la seva passió y rebut d'ell juraments y declaracions honradas que li eixían de l'ánima. Entre ella y ell ja hi havía, donchs, un compromís, que, ans de desferlo, valía la pena de mirarshi, tant més, en quant d' ell dependía la felicitat ó la desgracia de la noya. Ella sabía ben bé qu'era apassionada, arrebatada, que tenía 'l geni prompte, que'n lo breu temps de las sevas relacions ab l'estudiant, havía lluytat ja moltas vegadas ab las mes grans vacilacions d' esperit sense saber fershi superior, perque l' amor, per una banda, y la conducta d'en Lluís, per l'altra, la vencían.

—No fém cosas, donchs, no fém cosas!—acabá per dirse.

Y no havent aclucat l'ull, vá llevarse, y torná al niu de sos amors, determinada per això á deixar ben sentada la seva dignitat. “Com que duya encara un caliu d'enuig y gelosía, no hi havía dubte, arribaría á lograrho.„

La senyora Pepa vá creure convenient trasladarla á 'n aquell altre lloch: primer, perque, sense las distraccions del carrer, podé faría més feyna; segonament, perque la deixava guardiana de la casa y d'allí sentiría mellor la porta. Era 'l día de