la bugada, y com qu' en Lluís y en Tomás esmorzarían al restaurant per despedida, 's veya rellevada de fer dinar pe 'ls estudiants; el fóch y alguna mirada de la Toneta bastarían pera que marxés la vianda dels fogóns destinada á las quatre dònas, y aixís, ajudant á las minyonas á rentar, s' avansaría molta mès feyna. Sería un día aprofitat, un d'aquells dias de bona lluna en que tot se combina bé y que tant escassejan per desgracia.
—Donchs quedém aixins, oy, Toneta? M'adobará totas aqueixas mitjas y camisas, me tallará aquells saquets y dará alguna mirada als fogons. L' arròs ja 'l fará la Ramona... A tres quarts d'una tornarém á ser aquí. Quan siguin fòra 'ls estudiants, tingui conte á quí obra; ja enviaré á alguna de las minyonas á sacâ 'l cove que deixém. Passihobé.—
Serían quarts de nou, quant la Toneta va sentir 'ls talons d'en Lluís ressonar pe'l corredor y allunyarse cap á la cambra de la senyora Pepa, pera eixirne aviat y rodar per varias pessas de la casa, com persona que va cercant y no troba. Per fí 's van atansar al lloch hont ella era, s'obrí la porta y 's presentá en Lluís, vestit de carrer y ab cara de pasquas.
La cusidora aixecá 'l cap y 'l mirá molt seria.
—Ayay! ¿Què tens, que no 't trobas bé?
—Si, gracias á Deu, y vostè?
—Perquè aquest vostè, si no tenim ningú al devant?—feu en Lluís, prenent una cadira y asseyentse amorosament molt apropet de la cusidora.
