Y acabá, dantli respectuosament dos copets á l'espatlla.
La Toneta, impresionada per la sanch, sense aixecar los ulls de la feyna y eludint ab un moviment de còs els copets d'en Lluís, respongué ab veu tremolosa: que no hi havía res de lo qu' ell fingía presumir, y qu'era ben lliure d' anar allá ahont volgués. Aquesta resposta aumentá la confusió del estudiant.
—Donchs torno á dir que no entench lo que passa. Me he quedat á Barcelona una setmana pera esperar aquest día, que tant m'ha trigat, y, avuy, qu'entro aquí ab lo cor plè d' alegría, dalitós de repetirli que l' estimo y de sentirme que vostè m'estima, avuy, me reb, no fredament, sinó ab odi. Aquí hi ha un misteri, que jo, nèt de conciencia, no puch desxifrar: es á vostè, á vostè, á qui toca parlar. Parli, pregúntim, acúsim; jo respondré. Y no dich més; tinch la meva dignitat, Toneta, y en no havent faltat, may sabré humillarme. Si hi há qui 'ns vol mal y l' inventa novelas y vostè vòl escoltarlas, pitjor pera vostè; perque jo no n'haig de fer cás, ni admeto entre nosaltres xafarders de cap mena.
—No hi há xafarders, no hi há xafarders, no hi trapacerías d'estranys!—feu la Toneta, exaltantse y aixecant la veu com una persona ordinaria.—Jo, jo meteixa ho he vist... Vostè, com tots els senyorets, es creu que las pobras no som sinó pera jugarhi...
—Lo del altre dia, lo de sempre, aqueixa susceptibilitat enfadosa dels pobres, qu' us fa llensar un
