ella 'l volía; que no li vinguessin may ab sanchs-d'-horxata. Després, la manera lleugera, compassiva, de pendre l' acusació, quan sapigué de quí 's tractava! Aquella indiferencia que posá en tot lo que 's refería á meras suposicións! Ni preguntá ahont l' havía vist ab la Sofía, á què 's degué la casualitat, res; tot son empenyo fou pera desvaneixer l' errada y tornarli la pau al cor; qu' era lo important."
Tot això ho havía cullit la Toneta ab son inmillorable instint. Y al fer comparacións ab sa propia conducta, quan li venía á la memoria aquella punxada d' agulla, se trobava petita, mesquina, indigna d' ell y 's sentía possehida, tot ensemps que de vergonya, d' un gran desitx d' aixecarse y esborrar á forsa d' amor y tendresa, la mala impresió qu' hagués pogut deixar en l' ánima del estudiant. Son temperament apassionat no consentía las mitjas tintas; del meteix modo que la foragitavan l' ofensa ó la gelosía, l' exaltava l' amor correspost. Son cor era d' aquells que passan del plor al cant y del cant al plor repentinament. El diable d' ahir, avuy era un ángel, y aquella, qu' ahir llensava feta á micas una reliquia del sér aborrit, avuy tenía de contíndres pera no caure agenollada als peus del meteix home.
Transcorregué una bona estona fins que sentí passas acopladas al recibidor.
"Ara se'n van", pensá la Toneta, mitx entristíntse de quedar tan sola.
Y quan menys s' ho esperava, vejé reapareixer á 'n en Lluís dins d' aquell quarto.
