Pàgina:La punyalada (1904).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


but defensar de tots sos perseguidors, treu lo punyalet ab que l'Albert la firà a la ermita del Coral y li clava aprop del cor. La sanch corrompuda per tant temps d'embrutiment, al vessar per la ferida, dexa al infelís Albert desfet de la farda que l'ofuscava y li dona temps pera admirar en tota sa grandesa'ls sacrificis de sa estimada. La terrible punyalada li ha retornat la rahó perduda.

 Tal ve a ser en substancia l'argument de la novela. Aqueix, com es natural, va complicat y arrodonit per nous components y accessoris, sempre encertadament trobats.
 Lo que li dona major originalitat es la intervenció dels trabucayres ab tan afany perseguits per lo protagonista y sos companys d'armes. L'autor, ab un tacte esquisit, fuig tant com pot de presentarlos a nostra vista més qu'en últim terme y sols de passada y per referencia conexem les esborronadores escenes de burdell y de carnatge que passan a dintre de sos caus y'ls esgarrifosos torments de les víctimes, que repugnan a la rahó humana; però quan es necessari que'ls vegem d'aprop, no'ls atenua en rès y'ls presenta tal com son.
 Estem ben lluny dels temps romàntichs. Nostres trabucayres no tenen rès que veure ab aquells facinerosos idealisats, ni ab aquells malfactors convertits en hèroes per les noveles de Walter Scott y Bulwer, de Zschokke y Van Lennep, de George Sand y del Dumas, pare, interminable dinastía de lladres glorificats per son valor, qu'arrenca