Pàgina:La punyalada (1904).djvu/13

dels Bandolers de Schiller y de la poesía byroniana y que te prou antecedents en lo antich teatre castellà y en los cants populars de totes les nacions. Los bandolers de La Punyalada son criminals de debò, molt arriscats, molt astuts, però gent sense ànima, que troba tots sos plahers en lo pillatge y lo assessinat. En Vayreda'n te prou en posarnos al devant alguna de ses infamies pera fernos endevinar tota la baxesa de sos instints y de sos indignes actes.
No menos trassa s'observa en lo dibuix dels caràcters, si devegades no més que apuntats, sempre sostinguts sense desmerèxer un punt. L'Esparver es un rigorós exemplar de perversitat moral, brutal, egoista, lasciu y sanguinari, a qui solsament dona grandíssim relleu sa fermesa de voluntat enèrgica y indomable. L'Arbós, l'axut mosso d'Esquadra, bondadós de cor, y crudel y inflexible ab los criminals, reflexiu, expert, impertorbable; l'Avi, lo trabucayre envellit en les malifetes, barreja estranya de devoció y de maldat y que renega fins en mitx de sa última confessió; l'espía Bilot, lo gollut que fingeix imbecilitats pera anar pescant lo que's diu; lo Roig ab sa estúpida mitja rialla murriesca que no dexa ni al morir; lo moliner, en Rafel, en Pep, tots en una paraula, nos fan l'efecte de copies exactes de sers coneguts en la vida real.
La Coralí, sobre tot, es una troballa felicíssima. Riallera, festosa, nascuda per escampar la felicitat a son entorn, apetitosa ab sa puresa de coloma selvatge, y, després de la mort de son pare, misteriosament ve-