Pàgina:La punyalada (1904).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


va tota escollada, sense mocador al pit, y sa cara enquadrada per la negra y desfeta cabellera, blanquejava com la d'un mort, dibuxantse al centre de son òval com taques de tinta, sos ulls dilatats y fosfòrichs y sa boca entroberta per la fadiga y l'angunia. Tota ella tenía un posat provocatiu, però digne, com una vestal selvatge, sorpresa per un faune luxuriós.
 Fos imposat per aquella visió que tenía quelcom de sobre humà, ò fos per la eyna que brandava vigorosament ab sa destra, el cas es que l'Ibo, tot rotllejantla de prop, li feya vores.
 Allavors hi vaig veure clar. L'Esparvet anava a fer presa, mes l'aucella's resistía com una lleona.