Pàgina:La punyalada (1904).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


X


 El soroll del rodet y la mola, trontollant el petit edifici, se'm feu en el primer moment irresistible, mes poch a poch vaig habituarmhi, fentme l'efecte d'una triaca qu'apaybagava'l gran dolor de mon cos nafrat y les folles remors de ma sanch bullenta, acabant per adormirme com una criatura gronxada al bressol per les mans barroeres y les cansons rogalloses del avi.
 Y vaig dormir cinch ò més hores de carrera fins que, escolada la bassa, el moliner alsà la mola y la casa va parar de trontollar. Al obrir els ulls, per les escletxes de la finestra traspuavan regalims de'sol que creuavan en diagonal les cobertes del llit.