Pàgina:La punyalada (1904).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tota la vida, y ho soch malegrat els seus treballs pera ferme ser el contrari de lo que soch. ¡Amistat malehida, be me n'ha fet de mal! ¡fins me sembla impossible que ningú'm pugui veure després de tants anys d'anar junyit ab semblant bestia! Ditxosa tu qu'ab una vegada de tractarlo l'has pogut conèxer!—
 Parlava ab el cor, y al veurem la Coralí tan apesarat, va procurar a la seva manera ferme entendre que la gent sabía distingir entre'l seu fet y el meu. Verdaderament hi hà en el poble una certa intuició per saber jutjar lo qu'es corruptor y lo que es senzillament corromput.
 Me quedava ab tot un punt que no aparexía ben clar; si la Coralí ho comprenía tal com deya, ¿a què obehía la seva conducta del día del aplech de Sant Aniol acceptant els galanteigs d'aquell home y fins provocantlos ab ses moneríes?
 El cas es qu'ella aparexía bravament cambiada. No era la mossa ballaruga y axalabrada qu'ab sos retrets y mots escayents feya cara al galantejador més esquilat. No era tampoch la donzella feréstega de la