Pàgina:La punyalada (1904).djvu/164

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

tarda abans, disposta a defensarse ab dents y ungles fins d'un lladre de camí ral, ni era tampoch ben be la mestressa enfeynada y complascenta que tan bona arribada me feya al molí tractantme ab franquesa montanyenca, no exempta de certa cerimonia casulana. Era més reposada, més reflexira y en les matexes mostres d'atenció que'm prodigava, hi notava una major intesitat, major respecte a la persona y sobre tot un ayre de confiansa y germanor propi de persones entre les que hi hà mancomunitat d'interessos y afeccions. Semblava com si la terrible proba per la que havía passat hagués determinat en ella una crisis benfactora, depurantla de defectes y aquilatant ses virtuts.
 Axís ho interpretava jo y no sabía encara revenirme de tanta sòrt. Vaig cobsar un detall al vol. Recapitolant sobre les peripecies de la lluyta, va dirme somrient y clavantme una mirada en que hi vaig llegir una espurna d'orgull no exempt d'admiració:
 — ¡May t'hauría cregut prou home pera reptar al Ibo y menos encara