Pàgina:La punyalada (1904).djvu/164

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tarda abans, disposta a defensarse ab dents y ungles fins d'un lladre de camí ral, ni era tampoch ben be la mestressa enfeynada y complascenta que tan bona arribada me feya al molí tractantme ab franquesa montanyenca, no exempta de certa cerimonia casulana. Era més reposada, més reflexira y en les matexes mostres d'atenció que'm prodigava, hi notava una major intesitat, major respecte a la persona y sobre tot un ayre de confiansa y germanor propi de persones entre les que hi mancomunitat d'interessos 'y afeccions. Semblava com si la terrible proba per la que havía passat hagués determinat en ella una crisis benfactora, depurantla de defectes y aquilatant ses virtuts.
 Axís ho interpretava jo y no sabía encara revenirme de tanta sòrt. Vaig cobsar un detall al vol. Recapitolant sobre les peripecies de la lluyta, va dirme somrient y clavantme una mirada en que hi vaig llegir una espurna d'orgull no exempt d'admiració:
 — ¡May t'hauría cregut prou home pera reptar al Ibo y menos encara