Pàgina:La punyalada (1904).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


s'apartavan horrorizats y cabilosos y les dones ploravan, algunes a crits y picantse'l cap.
 En axò arribà l'Arbòs acompanyat d'alguns mossos. Sa aparició'ns feu l'efecte d'una taula salvadora y tots dexarem la feyna pera enrondarlo com al doctor una familia atribulada que te un indivíduu in extremis. Y ell, com el doctor, avansava grave y mut, movent el cap per tota resposta, tot sortejant ò apartant suaument a les persones que se li posavan al pas. Semblava impassible, mes un lleuger to verdós de cara, una mena de tremolor a la barbeta y els llavis closos entre'ls que hi estrenyía un brotím de romaní, denunciavan una ira concentrada y retinguda sols per una gran forsa de voluntat. Arribà a la era de dalt, hont se li plantà al devant en Rafel ab qui es dignà creuar algunes paraules reconeguentli autoritat coma batlle de Bassegoda. Se dirigiren primer una persistenta y muda mirada d'inteligencia; després l'Arbós comensà a moure'l cap pausadament de dalt a baix, diguent per fi ab veu baxa y seca: