Pàgina:La punyalada (1904).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Amigo, aquesta es grossa.
 — ¿Si es grossa? — feu en Rafel ab veu reconcentrada; — el molí, ja'l veyeu; assí n'hi hà un que ja no ho contarà; entre la foguera n'hi hà un altre fet cendra; a la minyona l'han salvada per miracle agarrotada y mitx morta, y encara'n manca un altre, el mossicot, qu'encara que no es comprobat, es de creure qu'es per allà dintre fet una torrayna.
 — No, aquest s'ha escapat y es el que m'ha dut el parte;— respongué'l subcabo ab certa indiferencia, mentres dirigía una mirada al cadavre del pobre moliner, al qui un dels mossos havía destapat la cara.
 —Després,—continuà en Rafel,— han robat la Coralí,y s'apartà pera dexarme al descobert a mi, que restara aclaparat y mut darrera d'ell ab les mans caygudes y'l cap jup, com la estàtua del dolor.
 L'Arbós me dirigí una intensa mirada, en la que de primer hi vaig llegir tota la severitat d'una recriminació. ¡Per ase! semblava qu'anés a esclatar; mes ben prompte, com sentintse tocat del meu desconhort, sos ulls se tornaren pietosament dolsos.