Pàgina:La punyalada (1904).djvu/245

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'altra t'havía robat el seny. Ab tot, ja veus quin axech n'has tret de les teves impaciencies; les setmanes han transcorregut igualment y la paciencia la necessitas encara més qu'abans. Per lo demés, la noya, que ja sabs que l'Esparver no la vol pas pera ferne diners, es ò no es lo que tu creus; si ho es, lo mateix se tindrà ferma un día que cent, y del contrari, ja n'han passats massa pera que t'hagi fallit. Sortosament que encara no erau casats.—
 Tal raciocinar era propi del vell solter, qu'ha passat la vida ab preocupacions de mena que li feyan calificar de futeses els encaparrinaments de joves y que sols per sa missió, que desempenyava a tota conciencia, de protector de vides y bens de les families, arribava a concedir importancia als amors arrecerats a la llar. ¡Sortosament qu'encara no erau casats! lgual que'l comprador qu'ajustant el preu d'una ampolla la veu ferse a miques en mans del vidrier, exclama: ¡menos mal que encara no era pagada! Més conexedor de les malicies y egoismes que de les tendreses del cor humà, tro-