Pàgina:La punyalada (1904).djvu/254

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pont de Vlentí, quasi a les barbes del Arbós que no n'hagué esment fins que rebé avís de que'l près era llibertat y esperava en dit casinyot la tornda del fidel sirvent portador de les unses, que, segons pacte, havía hagut de constituhirse près, seguint al Esparver per espay del temps que aquest conceptuà necessari pera asseurarse de que no se li havía parat cap ratera.
 L'Arbós se posà fet una furia y volgué personarse ab el segrestat y ferem vía cap al molí. Jo'l seguía ab la esperansa de recullir del lliberat alguna noticia de la Coralí, però aquella entrevista'm fou desagradable per diferents conceptes. Trobarem a n'en Cruells sentat sobre'l jas d'una cambra rònega hont descansva quan varerm arribarhi. La roba de recambi que'l masover a prevenció li havía dut, ballava sobre sos cos emmagrit per les miseries y les privacions. Sa cara arrugada y terrosa, sombrada d'una barba grisa, arranada a tall d'estisora, desaparexía, quasi, sota una barretina musca que se li enfonzava fins a les orelles, dejús de la qual apuntava, com