Pàgina:La punyalada (1904).djvu/255

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


un ribet d'un blanch brut, un estrenya-caps garrotat ab forsa entorn del cap. Semblava un captayre vestit de dexes. Efecte de son llarguíssim captiveri, estava traspassat y com mitx entontit, costantli gran esfors conjuminar les idees y formular les paraules.
 L'Arbós, en qui sota de la escorsa del bon taujà hi aparexía avegades el mal humor despòtich del soldat, estigué ab aquell infelís, destrempat y inconvenient com no l'havía vist may ab ningú. Li parlà a crits, amenassantlo fins de denunciarlo als tribunals, per sostenir tractes ocults ab els criminals, proporcionàntloshi diners qu'a més de dalshi forsa els enllepolían en el crim, enlloch de posarse d'acort ab l'autoritat pera procurar sa captura y son càstich.
 Els ulls del pobre home relluhían febrosos sota l'estrenya-caps y sos llavis tremolavan. No arribà a pronunciar cap paraula, però jo vaig prou llegirla en son posat d'amarguíssima protesta, la seva resposta, qu'era ni més ni menys que la matexa qu'estava a punt de despenjarsem dels llavis.