Pàgina:La punyalada (1904).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ja no manca sinó qu'aquesta Justicia, que'ns cobra'ls ulls del cap per una protecció y amparo de bens y persones que'ns queda a deure, encara'ns vinga a fer càrrcchs, si un día'ns escapem de los urpes dels facinerosos, que no sab castigar, dexanthi la camisa per no dexarhi la pell.—
 Me commogué una frissada de rabia, mes quan vaig veure qu'aquell infelís vensut de la desgracia,— a quí la suspirada redempció se li presentava a més de tardana acompanyada dels espectres de la pèrdua de la salut y dels interessos, la miseria tal volta pera ell y'ls seus,— allargava per tota rcsposta les mans y alsava els peus, mostrant al seu acusador, representant de la justicia oficial, les horribles masegadures y verdanchs, senyals punyentes de les tortures del seu captiveri, aquell primer sentiment se'm tornà una compassió fonda vers aquell desgraciat a qui mirava com la estampa de mi mateix. La sola diferencia consistía en que a n'ell les penes de l'ànima se li traduhían en horroroses nafres de la carn; axís y tot, encara'l coilsiderava més sortós que jo.