Pàgina:La punyalada (1904).djvu/257

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 L'Arbós, que no'n carexía pas de cor, sinó quan exercía de soldat, se retirà un si es no es confús y jo vaig aprofitar la ocasió pera tractar inútilment d'indagar quelcom de la Coralí. Rès sabía; se cregué que's tractava d'una filla meva.
 — ¿Vos han pres una noya? — digué ab sa petita veu malaltissa;— ja us planyo a tots dos!— Y encara en sos ulls hi lluhí una mostra de pietat que m'arribà a l'ànima; ¡es tan punyenta la compassió d'un desgraciat!