Pàgina:La punyalada (1904).djvu/258

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


XVII


 El meu estat d'ànim era indefinible. L'aclaparament, fill del convenciment de la propia impotencia y de la poca eficacia del agè auxili, me tenían en una mena de desabriment de cor y d'escepticisme molt pròxim a la ruina moral. Per altra part, el recort de la Coralí, tant de sobte y per modo tan violent eclipsada del horisó de les meves esperanses y en moments en qu'ella sola omplía tot el meu món, era més viu cada día y la imatge de la seva persona se'm representava cada día d'un modo més punyent, com el d'un be perdut, únich, insubstituhible, com una mitología, la única que mon sér havía arribat a concebir després