Pàgina:La punyalada (1904).djvu/272

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gent qu'estava escampada pels crenys de la cinglera.
 —Aturèuvos y anèm a pams;— digué en Rafel com volentlhi parar l'acció;— quins fonaments teniu per parlar d'aquesta conformitat? Perque tot axò que diheu encara no ho veig pas clar.
 —Fonament cap, però la experiencia m'ha ensenyat que quan aquesta gent vos dona fonament pera pensar naps, ja podeu estar segur que son cols. Si l'Esparver no ha vingut aquí es perque sab que la ratera hi es parada; y sabentho ¿a que treu nas aquesta babarota de gent per un camí que no va enlloch, com no siga ab segona de cambi? Ell sabem que rondava ahir per la raya de la Muga donchs quin millor tret se li presenta que clavar la urpa al Pedrals hont sabem de molt temps que hi te clavada la mirada? Jo en el sou lloch es lo que faría, y be'm cal suposar qu'ho farà ell qu'es més muri que jo. Es el cor que m'ho diu y aquest no falla.
 — Si tal vos sémbla, anèmhi,— feu en Rafel arronsant les espatlles, com qui carexent d'arguments en