Pàgina:La punyalada (1904).djvu/281

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


XIX


 Passant díes, vaig sentirla més encara la falta d'en Pep; vaig sentirla de la manera egoista que sols sabía sentir les grans afeccions. Debatent-se mon esperit dins d'una buydor tenebrosa, ofuscat de cap y sense saber ja casi de que'm dolía ni que desitjava. dominada l'ansia folla de acció que m'esperonejava, per la impotencia dels medis y'l fracàs de totes les intentones, com la del lleó pels barrots de !a gavia que l'empresona, trobava a faltar l'apoyo d'aquell amich ab sos insignificants consells, ab ses ignoscentes mentides pera sostenir mon esperit abatut, però sobre tot ab sa may desmentida abnegació que'l portava, quart no