Pàgina:La punyalada (1904).djvu/282

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


podía altra cosa, a un contínuu acte de presencia, com gos fidel que llepa els peus del amo engrillonat, quals cadenes no pot rompre.
 Ab en Rafel, que tan rabiós y afollat com jo, però més ben equilibrat y de millor tremp, no sols no descuydava de vigilar y preparar la revenja sinó que tampoch perdía de vista sos assumptos del contrabando al engrós, apenes ens veyam. Enfeynat en un garbuix d'anants y vinents, partes y confidencies, ja qu'en bona part fins havía de suplir al Arbós, mitx entontit encara pel cop qu'havía rebut, rastrejant sempre com un cà perdiguer, apenes ens veyam y les poques vegades que'ns trobavam, no sabent que dirme y per no parlarme de la Cotalí ni d'en Pep, qual mort també l'afectà molt, abans defugía que buscava la meva conversa. Ab l'Arbós, sorrut y mal humorat pel fracàs de tots els seus plans y sobretot desde la tràgica mort del seu nebot, no s'hi podía tenir cara; y'ls demés cornpanys, allunyats per lo poch atrayent del meu geni, també'm dexavan sol, que de les penes tothom ne fuig.