Pàgina:La punyalada (1904).djvu/283

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y lo pitjor era qu'en mitx d'aquell cúmul d'incongruencies, d'aquelles vaporades de sanch y de cobejanses mal definides qu'envolcallavan el meu cervell, s'hi dibuxava sempre ab una persistencia diabòlica la negra silueta d'aquell dubte que tirava a entelar la bona memoria de la Coralí. En realitat, el recort de la meva estimada en els darrers temps de nostra conexensa, sobre tot quan desde la margera increpava al malànima del Ibo ab posat de verge feréstega, encara lluytava coratjosament contra les perverses insinuacions de la carn revoltada per la mala sòrt; però lo cert es també que la persistencia de la evocació portava la familiaritat de la matexa y per tant la discussió del tema sense l'escándol que'm produhía en altres temps. Per altra part, les evasives dels meus companys, les presses que es donavan a passarne'ls taps dels pochs trabucayres que queyan ab vida en nostres mans sens interrogarlos, cosa que igual podía significar que no donavan importancia al meu plet ò que'ls faltava temps pera tapar la boca a qui podía parlar de