Pàgina:La punyalada (1904).djvu/355

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Un día deguérich propassarme en materia grave; no recordo en què sols tinch idea que, després de molta brega,'m vegí tancat en un corral, hont permanesquí llarguíssimes hores alimentantme de crostons de pà que'm passavan a través d'una rexa de fusta.
 En altre temps, tenía en Rafel un mastí famós com no n'hi havía d'altre en tota la montanya pera fer cara al llop. Era un animalàs ferèstech, qu'apenes reconexía altre amo que'l propi Rafel, al qui estava adherit com un esclau mimat. Quan en Rafel tornava, lo primer que feya era obrirli la porta y allavors era de veure l'esclat d'alegría selvatge d'aquella bestia que li botava a les espatlles ab empentes capasses d'aterrassar a un home menys apersonat qu'ell.
 Ara be: mon captiveri y aquella retxa'm portaren a la memoria'l mastí captiu com jo, y aquella idea s'anà infiltrant de tal manera en mon pobre cervell malalt y incapàs de coordinar gayres idees, que vaig acabar per identificarme ab el recort d'aquella bestia de tal manera com