Pàgina:La punyalada (1904).djvu/368

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


n'hi hà prou de blaga; bàxa, que t'haig de donar un recado.—
 Ella's resistía, tement una bromada; mes a la fi, veyent la insistencia d'en Rafel, baxà tot continuant la tarola, seguida del seu cà. S'atansà poch a poch tot dirigintme a mi de gauxell llambregades receloses, mentres son gos venía a ensumarme com si los de la seva casta.
 — Dígam, axerida,— li feu en Rafel quan la tingué aprop,— ¿qui te més gana, tu ò les cabres?
 — Au, enllà, jan fuma!— feu ella regirantse per marxar, tot fentli gonyes.— Ja m'ho havía pensat que m'ho dèyau per folga.
 — Nó, nó, escóltam,— feu ell ab posat d'agafarla; mes ella, armantse ab la filosa:
 — Mans curtes, eh!— li digué,— ò us estacaré un truch.
 — Escóltam, dòna,— repetí ell posantse serio,— prou de barloca, que va de veres, ¿a quína hora engegas?
 — Va com va; avuy ja era fòra abans de trench de día; com que tinch de tancar a les vuyt per mor de la munyida...