Pàgina:La punyalada (1904).djvu/369

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Dígas, y deus mirar al cel per si dona senyals de pluja ¿oy?
 — ¡Y ara! a vos què us fa? ja hi tornem?
 — Va de serio; be ho deus llucar si'l Bestracà porta caputxa, si'l Bassegoda fuma ab pipa, si les fondalades de Bruy suspiran... tots els guardians fan lo mateix. Que va que avuy has vist una filagarsa de boyra part d'amunt del Celler.
 — Avuy y altres matinades també,— feu ella després de fitarli la mirada y ab un posat un xich encuriosit.
 — ¿Veus, dòna? donchs, també l'hem vist nosaltres desde dejús del pas del Duch; oh, y que disputavam sobre si era fum ò boyra ¿què't sembla a tu qu'era?
 — Fum ò boyra,— feu ella mitx rihent ab mueca, com si hagués sentit la meva resposta de llavors.
 — Es lo que nosaltres hem dit; però a tu qu'ho has vist altres díes, què te'n apar?— digugé ell ab insistencia extranya.
 — ¡Y ara, a mi què'm fa!— feu ella rihent y fent posat d'esmunyirse,— anèuho a veure, y si era fum be prou trobarèu la cendra.—