Pàgina:La punyalada (1904).djvu/370

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 En Rafel la retingué ab el posat y insistí:
 — Però si tu creus qu'es fum, com s'explica; jo no sé pas qu'hi haja carboners, ni artigayres, ni escapia-dors... y de bandolers... desde la estenellada de Bruys o se'n canta gall ni gallna. Ademés qu'allí no hi hà cau, ni tuta, ni una mala gaserna...
 — S'ho sab si n'hi hà;— feu la noya per tota resposta.
 En Ralel baxà més la veu y desde aquell moment no vaig sentir rès més.
 Semblava tenir subgecte a la noya a una seria confidencia y ella, ara seria, ara riallera, contestava ab poques paraules, com si les hi arranqués ab ganxo, regirantse sovint com si volgués esmunyirse.
 Els detalls de tota aquesta escena els ha reconstruhit després mon magí, perque allavors escoltava y sentía com qui sent ploure; sentat damunt d'un roch, m'entretenía jugant ab el cà com si fossim germans. Però recordo be que la vista d'aquella joveneta, menuda, esparpillada y escayenta, me despertava com un confús recort agredols d'altra figura consemblant.