Pàgina:La punyalada (1904).djvu/380

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sols trobava qu'aquella forma s'identificava ab quelcom que jeya mort dintre meu; que s'emmotllava ab algunes de les despulles d'allò que abans en mi vivía, com la forma del poll acabat de néxer s'ajusta encara a les clofolles del ou que l'ha emmotllat. Però a mida qu'avansava la gestació d'aquella idea, semblava irradiar sobre'l meu cervell una major energía que tornava en major acelerament del período evolutiu de aquella. Després de la vista, comensà la reacció del sentit del oido; de primer, era sols una munió de sons indeterminats que comprenían desde la confusa brahó de la cascata fins al estrident metàlich ressò del rotllo de la iglesia qu'arribavan de quan en quan a ponderarse fins a formar la paraula ¡Albert! que jo tampoch comprenía lo que significava, però que l'esquifinyay de conciencia que se m'estava formant, recullía com a pertinent a la idea que'm subjugava; per fi entre la buydor del espay, alguns cops sentía contactes que semblavan coadjuvar a la obra de resurrecció que tan treballosament s'estava realisant; y la idea acabà per