Pàgina:La punyalada (1904).djvu/381

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aparèxer, encara que confusa y disfumada potser per falta material de llum ò tal volta deficiencia dels òrguens destinats a apreciarla. Era la Coralí que tenía al devant.
 Una volta precisada la fòrmula qu'obrava'l miracle de ressucitar les meves potencies mortes, semblà que aquestes caminavan dretament vers la plenitut de llurs ideals.
 Recordo haver recullit no sé hont una llegenda extranya qu'arranca de les foscors de la mitología índica; se refereix a n'aquells temps en que les pestes assolavan aquella terra cubrint els camps de morts, pitjor que les més cruentes batalles. Suryà, divinitat representada per el sol, se condolía de tanta matansa y volía posarhi remey retornant la vida a tants infelissos; però Agni, qu'es el foch, y Indra, qu'es l'admòsfera, se negaren a coadjuvar a la piadosa obra del sol, y aquest, no atrevintse a posarse de cara als seus companys de trinitat, facultava a la seva filla, la lluna, pera que es lo que pogués, y aquesta de nit pretenía vivificar els cadavres descompostos que cubrían el sol. Però, aquests mancats del alè d'Ag-