Pàgina:La punyalada (1904).djvu/382

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ni, que representa la vida espiritual, y del d'Indra, que representa la corporal, sols contava ab l'impuls del seu pare, el sol, que representa la potencia reproductora, les passions carnals. Allavors, exèrcits innombrables de cadavres corromputs, ab les carns mitx rosegades per les feres, se despertavan sols per ses passions innobles y, sense dexar de ser cadavres, s'entregavan a danses extranyament esgarrifoses y a les més espantoses bacanals.
 De la matexa manera jo, mancat d'ànima y mancat de cor, semblava ressucitar sols per la materia. Tornaren a reinflarse les passions, tornaren les immundes cobejanses, però no tornà ni un fil de sana rahó a imposarse als impulsos de la carn podrida. L'acció restauradora de la meva estimada no's retrotreya més enllà de quan jo l'havía donada per prostituhida en brassos del Esparver y sos companys. Ses fesomíes xuclades y malaltisses me donavan be idea del balafi de la seva joventut, son somrís dolorosament contret me semblava una vella y gastada fòrmula posada estudiosament al